divendres, 29 d’octubre de 2010

VITAL de Shinya Tsukamoto (2004)


A pocs dies de Halloween, Ultramorts, com el seu nom ens diu, parla un poc (un altra volta!) de pel·liculetes de morts. De morts i... d'amor. Dels morts estimats, ara que ens toca recordar-los.
Shinya Tsukamoto va començar a fer-se conegut al nostre país amb l'arribada de la animació japonesa. La publicació per Manga Vídeo del seu film Tetsuo, l'home de ferro, un malson biomecànic, va deixar marcada en el subconscient de molts mangueros (que creien estar veient una continuació de l'anime Akira de Katsuhiro Otomo*) l'imatge d'un aberrant penis-taladre i de masses metàl·lics en processó, arropats pel blanc i negre.

En Vital no trobem cap dels excessos de Tetsuo i si una història mes a prop de la ciència-ficció psicològica de Crash de David Cronenberg (recomanada la lectura del llibre original de J.G.Ballard, mes irònic i potent), sense el contingut d'angoixa al que el canadenc ens té acostumats.

"La manca de sentit de la realitat, significa viure a un mon de somnis. I quan ets a un somni, no sents dolor quan et punxen. Un accident de tràfic es molt dolorós, veritat? Es allò real - no es un somni. Tastes la realitat. Tens por de morir. Saps que el cos que tu defineixes com "meu" es propietat de la natura."

Es un poc complicat parlar de l'argument sense fer spoiler, podem trobar molts temes, com la memòria universal, la captura de l'esser i l'amor mitjançant l'análisi anatòmic, la manca de percepció de la vida, el record... Tot elements que tractats per un altre autor hagueren conformat un thriller rutinari i que en mans de Tsukamoto es tornen en una reflexió pausada de la vida i ens deixa entreveure la llum d'allò transcendent, de la veritable natura. L'ambient de facultat de medicina fuig de la cruesa malsana de Aftermath de Nacho Cerdà i ens arrima mes a la visió desmitificadora de la fascinant (i també dureta, per les seues imatges reals) Cada ver es... d'Àngel García del Val. Prenen gran protagonisme les textures i una narració un tant embrollada (a la que ens tenen acostumats els asiàtics) on el temps es va reconstruint a la ment amnèsica del protagonista.

La sensació final es com de catarsi, mes que parlar-nos de fantasmes inquietants el director ens recorda la maquinaria màgica e inaprehensible que es l'existència i d'una forma sosegada i, sense recórrer a la impactant cruesa de les dures imatges de The Way to Eden de Robert-Adrian Pejo, ens submergeix en el misteri dels mecanismes de la vida.

"Si pugueres tornar a veure la teua vida, anys després de morir, quina part triaries?"


* Tetsuo era un dels personatges de l'anime Akira, òbviament l'única relació es el nom.