dimarts, 24 d’agost de 2010

A SERBIAN FILM (2010) de Srdjan Spasojevic i Srdjan Todorovic




"Quan tens un treball fixe, es com si et prostituïres totalment. Aquesta es la natura del film; es qualsevol treball indecent que hages tingut. Es una mena de porno perquè et foten per alimentar a la teua família. Transformem metàfores en carn, com el gran David Cronenberg, una de les grans inspiracions per al film."

Carregada de mala baba i ressentiment, ens arriba aquest A Serbian Film, a l'ombra del clima de depressió i inseguretat de la Sèrbia dels últims vint anys. Resulta curiós que a pesar de la intencionalitat dels autors per parlar dels abusos de l'autoritat i la censura (cosa que es varen trobar a l'hora de treure les copies a Alemanya, on es pensaven que es tractava d'una snuff movie) la forta carrega de gore i sexe faran que la denuncia es quede sols per als aficionats del genere i la gent que vulga veure porno d'estrangis (sent dir-vos que encara que es veu algun piu XXL i sexe amb ninos de làtex, el gore es prou mes explicit)

Aixi tenim una imatge i ambientació molt diferent de la típica EUA, cosa que ja de per si s'agraeix i uns personatges càndids que se les van a veure en la cara de la veritable maldat. El protagonista, un ex-actor porno, fa un paper entre innocent i còmic (joioses les escenes que parodien el porno dels 80, en musiqueta d'organet i tot) i es va sumergint gradualment en un món de fillsdeputa que no es podia ni imaginar. Interessant el personatge del pornògraf artista, que recorda una mica al Mr.Bellinger de Cigarette Burns, de John Carpenter. Un personatge amoral obsessionat per arrabassar els límits.

El film aconsegueix atrapar-nos amb girs enigmàtics de thriller i ens prepara (massa be, fins que es torna lamentablement previsible) per a un final sorpresa (poca) dels que tan de moda estan.
La historia esta salpicada de alguns moments gore-sexuals extrems (que estan transforma'n-se en el ganxo, malauradament, perquè la pel·lícula te prou mes que oferir) que li donen un cert color quan no fan riure, sense aportar-li ni llevar-li a la proposta.


Gore, sexe, bona producció i sobretot un missatge de fons, que fica de mala llet i fa sentir-se indefens i frustrat, com potser es varen sentir els autors al seu país i moltes voltes nosaltres al nostre. Una recomanació imprescindible per al festival de Sitges 2010.