Per Professor Spontex
Durant els anys que precediren a l'implantació del DVD com a format majoritari, recorde que desitjava conservar moltíssimes pel.lícules acumulades al cap dels anys, pensant que de cap manera serien editades en format digital.
Ingenu de mí.
No sols el nou format devastaria el VHS sense pietat, sinó que moltes distribuïdores foren per fí conscients del potencial econòmic del mercat underground. Si durant l'era VHS (sobretot als inicis) podies trobar al videoclub edicions ronyoses de velles pel.lícules zetoses, actualment és molt més fàcil fer-te amb una còpia en DVD de "Attack of the Incredible Bloodsucking Radioactive Garbage Monster from the Deep, Part 7" restaurada digitalment, amb el so remasteritzat en 5.1, audiocomentari del director i la protagonista, un altre audiocomentari dels actors secundaris amb la dona de la neteja del plató, trailers, making off, documental sobre l'adolescència del director artístic, fotografies del rodatge i d'una excursió a Vilafamés que va fer la script una setmana abans de rodar, entrevistes radiofòniques a les cunyades del guionista vestides d'home, i un llibret exclusiu de 42 pàgines a color amb tres articles apareguts a diversos fanzines i un extracte de la llista de la compra del director de fotografia.
I tot això a un preu raonable.
Us conte açò perquè recentment s'ha editat als Estats Units una d'eixes velles còpies de videoclub que guardava a casa pensant que mai trobarien un lloc al món digital: "El Carnaval de las Bestias". Si bé és cert que Tripictures la va editar dins la seua decepcionant "Colección Paul Naschy", la edició definitiva ha arribat de la ma de Deimos/BCI, que dins de la "Spanish Horror Collection" ha fet restauracions en alta definició d'alguns clàssics que els distribuïdors espanyols tenien completament abandonats. Perquè no ens equivoquem: el cinema de terror espanyol dels 70 mola cantidubidubidu, normalment no per la seua qualitat sinó per un estrany encant que ens atrapa sense remei: veure a una actriu alemanya en camisó negre i dents de vampira corrent a càmera lenta sobre un fons musical de "sabadabadaba" és una de les millors coses que ens poden passar a la vida. Bé, almenys a la meua...
No obstant "El Carnaval de las Bestias" s'allunya completament d'aquesta marca de la casa -el rodatge data de 1980- i es situa dins de l'època en que Paul Naschy ja havia abandonat pràcticament les pel.lícules de monstres clàssics i s'endinsava en un tipus de cinema més personal, dirigit i produït per ell mateix, i que en aquesta ocasió comptava amb coproducció japonesa, encetant un fructífer periode de col.laboracions.
El resultat, com haureu imaginat, te el regust típic de les pel.lícules espanyoles de principis dels 80, però amb més punts a favor dels que es solen considerar. Anem per parts:
Bruno Rivera (Paul Naschy) és un assasí professional contractat per una organització japonesa amb la finalitat d'efectuar un important robatori de joies. Durant la seua estància al Japó, deixa embarassada a Mieko, la germana del capo de la banda, completament enamorada d'ell (com totes les xiques de la seua filmografia). Durant l'atracament, Bruno acabarà emportant-se les joies i provocant una matança on només sobreviurà la seua estimada Mieko, que junt al germà anirà a buscar-lo a Espanya amb intencions bastant diferents a les de "Marco" quan buscava a sa mare.
Durant una emboscada, el germà de Mieko perdrà la vida i Bruno, greument ferit, despertarà en la enorme casa de Don Simón (sí, l'acudit és massa fàcil, deixe-m'ho correr),un hospitalari metge que l'acull amb la complicitat de les seues filles i una criada africana.
Bruno i Alicia, una de les filles, començaran una redemptora història d'amor que promte es veurà emboiragada per les misterioses aparicions de Teresa, la desapareguda dona de Don Simón... i com dirien al "Un,dos,tres": "hasta aquí puedo leer"...
La idea general te punts interessants, així com la peculiar visió de la naturalesa humana que ens mostra Naschy, i que potser no us resulte massa llunyana. Ningú és innocent en aquesta pel.lícula que conté alguns dels millor moments de Molina com a guionista (la part japonesa, el sopar de carnestoltes, el gir final) i que per contra demana a crits un remake que acabe de polir la història i el.limine el suspens barat que ocupa gran part del metratge. Com és habitual, Molina demostra més bagatge cultural i més bones intencions de les que acaben impressionades a la pel.lícula, però que a "El Carnaval de las Bestias" estan millor encaixades que en antigues produccions seues, així com els diàlegs, que ací no llencen tanta informació en boca dels actors com a nivell visual.
La realització és bastant correcta, tenint en compte altres intents del Naschy realitzador com "El caminante", i totes, ABSOLUTAMENT TOTES les dones d'aquesta pel.lícula estàn boníssimes i es passen mitja pel.lícula enrollant-se amb ell. Això si que és escriure's un paper a mida i la resta tonteries...
En qualsevol cas, us la recomane. La edició Deimos -baix el títol de "Human Beasts"- ve completíssima amb el seu transfer anamòrfic, audio original en castellà, Trailer, Introducció de Paul Naschy, Galería fotogràfica, llibret i un curtmetratge recent protagonitzat pel nostre actor terrorífic espanyol preferit. Val, no ve amb audiocomentari de la mare del productor, però... què més voleu?
Escrits
