divendres, 29 d’octubre de 2010

VITAL de Shinya Tsukamoto (2004)


A pocs dies de Halloween, Ultramorts, com el seu nom ens diu, parla un poc (un altra volta!) de pel·liculetes de morts. De morts i... d'amor. Dels morts estimats, ara que ens toca recordar-los.
Shinya Tsukamoto va començar a fer-se conegut al nostre país amb l'arribada de la animació japonesa. La publicació per Manga Vídeo del seu film Tetsuo, l'home de ferro, un malson biomecànic, va deixar marcada en el subconscient de molts mangueros (que creien estar veient una continuació de l'anime Akira de Katsuhiro Otomo*) l'imatge d'un aberrant penis-taladre i de masses metàl·lics en processó, arropats pel blanc i negre.

En Vital no trobem cap dels excessos de Tetsuo i si una història mes a prop de la ciència-ficció psicològica de Crash de David Cronenberg (recomanada la lectura del llibre original de J.G.Ballard, mes irònic i potent), sense el contingut d'angoixa al que el canadenc ens té acostumats.

"La manca de sentit de la realitat, significa viure a un mon de somnis. I quan ets a un somni, no sents dolor quan et punxen. Un accident de tràfic es molt dolorós, veritat? Es allò real - no es un somni. Tastes la realitat. Tens por de morir. Saps que el cos que tu defineixes com "meu" es propietat de la natura."

Es un poc complicat parlar de l'argument sense fer spoiler, podem trobar molts temes, com la memòria universal, la captura de l'esser i l'amor mitjançant l'análisi anatòmic, la manca de percepció de la vida, el record... Tot elements que tractats per un altre autor hagueren conformat un thriller rutinari i que en mans de Tsukamoto es tornen en una reflexió pausada de la vida i ens deixa entreveure la llum d'allò transcendent, de la veritable natura. L'ambient de facultat de medicina fuig de la cruesa malsana de Aftermath de Nacho Cerdà i ens arrima mes a la visió desmitificadora de la fascinant (i també dureta, per les seues imatges reals) Cada ver es... d'Àngel García del Val. Prenen gran protagonisme les textures i una narració un tant embrollada (a la que ens tenen acostumats els asiàtics) on el temps es va reconstruint a la ment amnèsica del protagonista.

La sensació final es com de catarsi, mes que parlar-nos de fantasmes inquietants el director ens recorda la maquinaria màgica e inaprehensible que es l'existència i d'una forma sosegada i, sense recórrer a la impactant cruesa de les dures imatges de The Way to Eden de Robert-Adrian Pejo, ens submergeix en el misteri dels mecanismes de la vida.

"Si pugueres tornar a veure la teua vida, anys després de morir, quina part triaries?"


* Tetsuo era un dels personatges de l'anime Akira, òbviament l'única relació es el nom.

dimarts, 24 d’agost de 2010

A SERBIAN FILM (2010) de Srdjan Spasojevic i Srdjan Todorovic




"Quan tens un treball fixe, es com si et prostituïres totalment. Aquesta es la natura del film; es qualsevol treball indecent que hages tingut. Es una mena de porno perquè et foten per alimentar a la teua família. Transformem metàfores en carn, com el gran David Cronenberg, una de les grans inspiracions per al film."

Carregada de mala baba i ressentiment, ens arriba aquest A Serbian Film, a l'ombra del clima de depressió i inseguretat de la Sèrbia dels últims vint anys. Resulta curiós que a pesar de la intencionalitat dels autors per parlar dels abusos de l'autoritat i la censura (cosa que es varen trobar a l'hora de treure les copies a Alemanya, on es pensaven que es tractava d'una snuff movie) la forta carrega de gore i sexe faran que la denuncia es quede sols per als aficionats del genere i la gent que vulga veure porno d'estrangis (sent dir-vos que encara que es veu algun piu XXL i sexe amb ninos de làtex, el gore es prou mes explicit)

Aixi tenim una imatge i ambientació molt diferent de la típica EUA, cosa que ja de per si s'agraeix i uns personatges càndids que se les van a veure en la cara de la veritable maldat. El protagonista, un ex-actor porno, fa un paper entre innocent i còmic (joioses les escenes que parodien el porno dels 80, en musiqueta d'organet i tot) i es va sumergint gradualment en un món de fillsdeputa que no es podia ni imaginar. Interessant el personatge del pornògraf artista, que recorda una mica al Mr.Bellinger de Cigarette Burns, de John Carpenter. Un personatge amoral obsessionat per arrabassar els límits.

El film aconsegueix atrapar-nos amb girs enigmàtics de thriller i ens prepara (massa be, fins que es torna lamentablement previsible) per a un final sorpresa (poca) dels que tan de moda estan.
La historia esta salpicada de alguns moments gore-sexuals extrems (que estan transforma'n-se en el ganxo, malauradament, perquè la pel·lícula te prou mes que oferir) que li donen un cert color quan no fan riure, sense aportar-li ni llevar-li a la proposta.


Gore, sexe, bona producció i sobretot un missatge de fons, que fica de mala llet i fa sentir-se indefens i frustrat, com potser es varen sentir els autors al seu país i moltes voltes nosaltres al nostre. Una recomanació imprescindible per al festival de Sitges 2010.

dilluns, 23 d’agost de 2010

AFTER LIFE (2009) de Agnieszka Wojtowicz-Vosloo




"Soc jo quan era una nena, parada davant la tomba del meu pare, pregunta'n-me perquè el forat era tan fons i on portava."

La directora Agnieszka Wojtowicz-Vosloo (m'he engolit la llengua) després de rebre 8 premis de variats festivals indies amb l'oníric curt Pâté, va decidir embarcar-se al projecte definitiu. El llarg que tots els directors de curts desitgen per tal de veure com s'ho fan amb el cinema amb lletres grans. Després de tres anys desenvolupant el guió, Agnieszka es va llançar amb After Life, una sublimació de la pèrdua traumàtica del seu pare arropada per una llarga investigació als tanatoris que la va portar per un viatge dantesc al mon pre-liminal de la mort.

"Em recorde d'anar a la morgue del contat de Los Angeles (...) Tenen una gran capacitat i es molt diferent de com es veu a les pel·lícules. Grans habitacions amb columnes i columnes de cossos. L'infern a la terra"

Així doncs, el film es parla del moment que separa la mort de la vida, plantejant la hipòtesi d'un tanatori on no sols es prepara el cos del mort sinó també la seua anima. L'idea que en un principi pot semblar interessant, es troba una mica desaprofitada amb el joc que ens proposa la directora, on l'espectador fluctua vers una cinta de fantàstic fosc transcendental i un thriller de segrestador psicòpata, sempre jugant a la ambigüitat.

Els diàlegs, mínims i parcs, no ajuden especialment a desenvolupar cap de les dues opcions (especialment quan s'introdueix el tema de una vida viscuda amb por com un altre tipus de mort) i deixa un poc amb la sensació a mitges d'una important revelació. L'atmosfera asèptica del tanatori (allunyada de l'ambient terrorífic de Phantasma o la suggerent La Morgue) amb fred refinament i la textura de la fusta del taüt, ens acompanya al llarg d'aquest viatge intrigant i en certa forma aconsegueix donar-li un poc de l'atmosfera que tant es troba a faltar als films actuals (a excepció d'impressionants casos com Let the Right one in)

Trobem moments molt personals i arriscats (les converses amb els morts a la morgue), però també escenes tòpiques i mecàniques de "buuuú, esglai!" (les llums que s'apaguen al corredor, escena típica de terror asiàtica ja inevitable a les produccions EUA de thriller i gènere, els somnis que acaben en sustet, els moments "txàn-txàn!!!"...)

Així i tot el conjunt arriba a ser recomanable per als que no busquen ni un cinema tòpic ni un enfoc estrambòtic ulleresdepasta per a passar quasi un parell d'hores distret.

A la pel·licula trobem un Lian Neeson que broda i engrandeix un paper un tant feble precisament per l'ambigüitat del plantejament, que passa d'il·luminat a psicòpata amb una facilitat preocupant. També una Christina Ricci que per al goig dels fans pederastes de la pècora Wednesday de La Família Addams, exhibeix tota la seua sensualitat nua de nena gòtica, mes pàl·lida i Morticia que mai. Per als que sols busquen un personatge, el seu paper no es massa complicat, però compleix a la perfecció.


dimecres, 3 de desembre de 2008

NIGHT OF THE LIVING DEAD a Sitges' 71

per Professor Spontex

Image Hosted by ImageShack.us


Miraculosament, arriba la edició espanyola en blu-ray d'una de les pel.lícules de capçalera d'aquest blog: "Night of the Living Dead". Sorprenent, no sols perque aquesta edició serà pràcticament idèntica a la anglesa, sinó perque en un mercat encara per explorar en aquestes terres com és el de l'alta definició, algú s'aventure a editar un títol tan poc comercial.

Al Festival de Sitges d'enguany vam assistir a la projecció de "One for the Fire" (també inclòs a l'esmentat blu-ray), documental sobre la creació de la pel.lícula que li feia homenatge en el seu 40 aniversari. Recomanable, sobretot si el veus acompanyat dels protagonistes en persona, com era el cas d'aquell dia...
I a col.lació del festival us porte un document històric. Ahir vaig començar a revisar un recopilatori de la revista "Terror Fantastic", mítica publicació espanyola de principis dels 70 que un gran amic em va regalar fa uns anys, i em vaig trobar amb una notícia curiosa.

A la crònica del festival del 71, redactada pel realitzador Juan Tebar, es fa referència a la presentació oficial de "Night of the living dead" i a la curiosa reacció del públic assistent a la projecció. No té desperdici. Per a donar-vos millor ambientació us he escanetjat la pàgina original:

Muertos vivos y vivos bastante peligrosos

dimecres, 17 de setembre de 2008

PETIT FESTIVAL 2008

per Professor Spontex


Hi havia una vegada un poble de més de 30.000 habitants. Malgrat tan nombrosa població, la seua vida social es reduïa a processons, patxanga, empedraos, patxanga, farlopa, patxanga, falles, farlopa i, sobretot i per damunt de tot, bous al carrer. D'aquesta última variant d'entreteniment ens ocuparem més endavant al blog, concretament dels videos de l'estil "Las mejores cogidas del 2007", pel seu contingut fantàstic, terrorífic i tercermundista...

Afortunadament, a La Vall d'Uixó (sí, obviàment parlavem de la Vall) també s'organitza un festival cultural on al llarg de tres dies es poden veure concerts, teatre, dansa, exposicions i cinema. Per increible que parega, aquesta iniciativa és conduïda per un reduït grup de gent que organitza el festival valent-se de la iniciativa privada i amb la oposició ferma del partit governant. Viure per a veure.

Per la temàtica d'aquest blog, no podem deixar de recomanar l'assistència a la marató de ciència-ficció dels anys 50 que es farà el dissabte 20 de Setembre al Parking de Sant Josep. No sols per la importància dels tres mega-clàssics que es projectaran ("La Mujer y el Monstruo", "El Increible Hombre Menguante" i "Planeta Prohibido"), sinó perquè podreu veure-les al seu entorn ideal: un autocine. Sí, amics, i a més la primera d'elles es projectarà en 3 dimensions.

Si encara no teniu prou amb açò, podeu fer una ullada a la pàgina web:

www.petitfestival.org

Descobriu totes les activitats d'un cap de setmana irrepetible. I aquest adjectiu, per desgràcia, potser no siga una metàfora...

diumenge, 17 d’agost de 2008

EL CARNAVAL DE LAS BESTIAS (1980) de Jacinto Molina

Per Professor Spontex





Durant els anys que precediren a l'implantació del DVD com a format majoritari, recorde que desitjava conservar moltíssimes pel.lícules acumulades al cap dels anys, pensant que de cap manera serien editades en format digital.

Ingenu de mí.

No sols el nou format devastaria el VHS sense pietat, sinó que moltes distribuïdores foren per fí conscients del potencial econòmic del mercat underground. Si durant l'era VHS (sobretot als inicis) podies trobar al videoclub edicions ronyoses de velles pel.lícules zetoses, actualment és molt més fàcil fer-te amb una còpia en DVD de "Attack of the Incredible Bloodsucking Radioactive Garbage Monster from the Deep, Part 7" restaurada digitalment, amb el so remasteritzat en 5.1, audiocomentari del director i la protagonista, un altre audiocomentari dels actors secundaris amb la dona de la neteja del plató, trailers, making off, documental sobre l'adolescència del director artístic, fotografies del rodatge i d'una excursió a Vilafamés que va fer la script una setmana abans de rodar, entrevistes radiofòniques a les cunyades del guionista vestides d'home, i un llibret exclusiu de 42 pàgines a color amb tres articles apareguts a diversos fanzines i un extracte de la llista de la compra del director de fotografia.

I tot això a un preu raonable.

Us conte açò perquè recentment s'ha editat als Estats Units una d'eixes velles còpies de videoclub que guardava a casa pensant que mai trobarien un lloc al món digital: "El Carnaval de las Bestias". Si bé és cert que Tripictures la va editar dins la seua decepcionant "Colección Paul Naschy", la edició definitiva ha arribat de la ma de Deimos/BCI, que dins de la "Spanish Horror Collection" ha fet restauracions en alta definició d'alguns clàssics que els distribuïdors espanyols tenien completament abandonats. Perquè no ens equivoquem: el cinema de terror espanyol dels 70 mola cantidubidubidu, normalment no per la seua qualitat sinó per un estrany encant que ens atrapa sense remei: veure a una actriu alemanya en camisó negre i dents de vampira corrent a càmera lenta sobre un fons musical de "sabadabadaba" és una de les millors coses que ens poden passar a la vida. Bé, almenys a la meua...



No obstant "El Carnaval de las Bestias" s'allunya completament d'aquesta marca de la casa -el rodatge data de 1980- i es situa dins de l'època en que Paul Naschy ja havia abandonat pràcticament les pel.lícules de monstres clàssics i s'endinsava en un tipus de cinema més personal, dirigit i produït per ell mateix, i que en aquesta ocasió comptava amb coproducció japonesa, encetant un fructífer periode de col.laboracions.
El resultat, com haureu imaginat, te el regust típic de les pel.lícules espanyoles de principis dels 80, però amb més punts a favor dels que es solen considerar. Anem per parts:

Bruno Rivera (Paul Naschy) és un assasí professional contractat per una organització japonesa amb la finalitat d'efectuar un important robatori de joies. Durant la seua estància al Japó, deixa embarassada a Mieko, la germana del capo de la banda, completament enamorada d'ell (com totes les xiques de la seua filmografia). Durant l'atracament, Bruno acabarà emportant-se les joies i provocant una matança on només sobreviurà la seua estimada Mieko, que junt al germà anirà a buscar-lo a Espanya amb intencions bastant diferents a les de "Marco" quan buscava a sa mare.
Durant una emboscada, el germà de Mieko perdrà la vida i Bruno, greument ferit, despertarà en la enorme casa de Don Simón (sí, l'acudit és massa fàcil, deixe-m'ho correr),un hospitalari metge que l'acull amb la complicitat de les seues filles i una criada africana.
Bruno i Alicia, una de les filles, començaran una redemptora història d'amor que promte es veurà emboiragada per les misterioses aparicions de Teresa, la desapareguda dona de Don Simón... i com dirien al "Un,dos,tres": "hasta aquí puedo leer"...



La idea general te punts interessants, així com la peculiar visió de la naturalesa humana que ens mostra Naschy, i que potser no us resulte massa llunyana. Ningú és innocent en aquesta pel.lícula que conté alguns dels millor moments de Molina com a guionista (la part japonesa, el sopar de carnestoltes, el gir final) i que per contra demana a crits un remake que acabe de polir la història i el.limine el suspens barat que ocupa gran part del metratge. Com és habitual, Molina demostra més bagatge cultural i més bones intencions de les que acaben impressionades a la pel.lícula, però que a "El Carnaval de las Bestias" estan millor encaixades que en antigues produccions seues, així com els diàlegs, que ací no llencen tanta informació en boca dels actors com a nivell visual.
La realització és bastant correcta, tenint en compte altres intents del Naschy realitzador com "El caminante", i totes, ABSOLUTAMENT TOTES les dones d'aquesta pel.lícula estàn boníssimes i es passen mitja pel.lícula enrollant-se amb ell. Això si que és escriure's un paper a mida i la resta tonteries...



En qualsevol cas, us la recomane. La edició Deimos -baix el títol de "Human Beasts"- ve completíssima amb el seu transfer anamòrfic, audio original en castellà, Trailer, Introducció de Paul Naschy, Galería fotogràfica, llibret i un curtmetratge recent protagonitzat pel nostre actor terrorífic espanyol preferit. Val, no ve amb audiocomentari de la mare del productor, però... què més voleu?